8 de setembre de 2021

Setmana de la mobilitat sostenible, del 16 al 22 de setembre de 2021

Des de Viure en Bici ens sumem a la Setmana de la Mobilitat (European Mobility Week) que aquest any 2021 serà del 16 a l 22 de setembre. 

 

Des de la nostra entitat hem elaborat un seguit d'actes i activitats als que us convidem a participar-hi:


 


Una setmana en bicicleta
del 16 al 22 de setembre
Us proposem el repte de fer almenys un desplaçament al dia en bicicleta durant tota la setmana, fes-te una foto i publica-la a xarxes socials (Instagram, Facebook i Twitter) amb les etiquetes:
   #AmpostaMillorEnBicicleta
   #MobilityWeek
   #AmpostaSetmanaMobilitatSostenible
   i anomenant el nostre perfil @viureenbici

Entre els participants que superin el repte sortejarem clauers exclusius de Viure en Bici.

 

Acte reivindicatiu en bicicleta “A Amposta millor en bicicleta: per una ciutat que aposti per la mobilitat sostenible i saludable”

17 de setembre, 19.30 h
El punt de trobada i inici serà la plaça del Mercat (Amposta).
Recorregut per diferents carrers de la ciutat i carrils bici.

 

Xerrada temàtica "Canvia d’hàbits. Per què deixar el cotxe i agafar la bici"
17 de setembre, 20.30 h

 a càrrec d'Eva Forcadell, psicòloga clínica i neuropsicòloga
Lloc: el Llar (carrer Jaume I 37, Amposta)


Els bicicotxes (activitat dins la Fira d’associacions a la fresca)
18 de setembre, 18 h

Activitat on es mostrarà la influència del cotxe en el disseny de les ciutats i com la seva presència condiciona les nostres vides.
Lloc: Av. de la Ràpita (Amposta)




20 de gener de 2021

Balanç del 2020

Acabat el 2020 volem fer un resum de les accions i treballs fets al llarg dels primer 5 mesos de vida de l'entitat. 

Constituïts a l'estiu (juliol) el primer que vam fer fou posar-nos a avaluar l'estat de la infraestructura per a una mobilitat ciclista d'Amposta. D'aquest treball en va resultar una diagnosi i pla d'acció que ens guia cap on volem anar.

hem elaborat una diagnosi i pla d'acció que ens guia cap on volem anar

Al mes de setembre ens vam presentar a l'Ajuntament d'Amposta. L'objectiu era donar-nos a conèixer, oferir-nos per col·laborar en qualsevol acció relativa a la mobilitat i especialment en bicicleta, i postular-nos com a públic interessat en els processos participatius i d'exposició pública de projectes o accions de l'ajuntament de temàtica vinculada a la mobilitat.

Les posteriors accions van ser de promoció i difusió de l'existència de l'entitat. D'aquesta forma es van consolidar els perfils a les xarxes socials, presentació als mitjans de comunicació (premsa, TV). D'aquesta campanya de promoció en va sorgir dues aparicions a programes de televisió local a través de Canal 21 Ebre

Una de les altres línies de treball ha estat l'establiment de contactes amb d'altres entitats amb objectius similars. En aquest sentit en primer lloc es va contactar amb l'entitat "Me moc en bici" de Tortosa, i sobretot, la incorporació de la nostra entitat a la FEMBICI (Federació d’Entitats per la Mobilitat amb Bicicleta de Catalunya).

ens hem incorporat a FEMBICI

Al mes d'octubre vam celebrar la primera junta general de socis que, donada la situació de pandèmia, es va realitzar de forma virtual i en dues convocatòries per a facilitar la màxima participació. En aquest sentit dir que actualment som més de 90 socis

  

Aquesta tardor l'Ajuntament d'Amposta va iniciar la instal·lació d'aparcaments de bicicletes al nucli urbà d'Amposta, una acció que valorem positivament, però ràpidament ens vam posicionar en el sentit que pensàvem que és prioritari millorar totes les zones d'estacionament de les escoles i centres educatius com a estratègia per a fomentar l'ús de la bicicleta pels desplaçament a l'escola. Aquest és un tema actualment obert i en el que estem treballant. Pensem que cada escola hauria de tenir un aparcament de bicicletes segur a l'interior de l'escola pels alumnes i mestres, i una zona exterior per a visitants i pares.

Ens vam reunir amb els responsables de gairebé totes les escoles d'Amposta amb la finalitat d'avaluar la possible demanda i ubicació dels aparcaments de bicicletes. La majoria de centres escolars, en major o menor mesura, tenen un espai interior per a l'estacionament de bicicletes, però actualment la majoria dels espais s'han quedat obsolets, insuficients i no adaptats als patinets.

hem parlat amb les escoles d'Amposta perquè totes disposin d'un espai interior per a estacionar bicicletes

L'objectiu principal de la nostra associació és fomentar la mobilitat en bicicleta, i pensem que el col·lectiu de xiquetes i xiquets són els més vulnerables. La combinació d'aquestes idees dóna com a resultat que cal articular una potent xarxa de carrils bici enfocats a la mobilitat dels xiquets i xiquetes fins als centres educatius, de forma que puguin desplaçar-se de forma segura i autònoma, el que hem anomenat la xarxa de carrils bici escolars (XCBE).

hem començat a proposar trams de carril bici per a formar la XCBE d'Amposta

A banda de les millores que ja vam exposar al document de diagnosi,  ja hem començat a proposar trams de carrils bici que millor han de formar la XCBE (veure següent mapa). Esperem que al llarg del 2021 ho puguem començar a veure, i que l'Ajuntament d'Amposta comenci a implantar el pla de mobilitat sostenible que van anunciar aquest 2020.

Mapa: s'aprecia com l'actual xarxa de carrils bici (vermell) és insuficient, no està connectada, i per tant no és funcional. Proposem anar ampliant la xarxa (blau) a partir dels centres educatius del nucli urbà, amb un criteri clar de promoure la bicicleta pels desplaçaments a les escoles i instituts, i que els nens puguin fer-ho de forma segura i autònoma.

Arribats al mes de novembre i sense resposta en ferm de l'Ajuntament d'Amposta en relació a les nostres peticions sorgides de la diagnosi feta a l'estiu, vam demanar una reunió amb els regidors. En aquesta reunió se'ls van recordar quines havien estat les nostres peticions per arranjar la infraestructura per a la mobilitat ciclista, i quines eren les nostres preferències en quan a anar consolidant la XCBE. Insistim en que volem participar de la implantació del pla de mobilitat sostenible, i per això vam creure oportú demanar la constitució d'una taula de la mobilitat, amb representació de totes les parts implicades que es creguin oportunes. Sempre ens han dit que volen escoltar, i nosaltres volem parlar, però cal fer el pas.

hem demanat la constitució de la taula de mobilitat i volem participar de la implantació del pla de mobilitat sostenible d'Amposta

Fotografia de la via verda del Carrilet al Baix Ebre

Al pressupostos participatius 2020 vam promoure l'actuació de la via verda de la Val de Zafan, ja que pensem que és una infraestructura estratègica per a no deixar Amposta fora de la xarxa de vies verdes i camins ciclistes que s'estan configurant al territori. Ens han preguntat "per què no vam recolzar la proposta dels carrils bici" als pressupostos participatius i la resposta és fàcil: l'ajuntament ja va fer públic que tenia una pla de mobilitat sostenible amb desenes de km de carrils bici, per tant era de suposar que aquesta actuació ja tindria la seva pròpia línia de finançament als pressupostos generals del 2021, i ja no era necessari dotar-la de més recursos, i no ens enganyem, la implantació d'un pla de mobilitat amb la creació de kms de carrils bici no es paga amb 150.000 €.

Vam promoure l'actuació de la via verda de Val de Zafan, opció guanyadora dels pressupostos participatius d'Amposta i esperem formar part de la comissió pública creada al respecte.

En el mateix sentit, hem demanat oficialment una reunió amb el responsable comarcal de turisme (Consell comarcal del Montsià), mesos després encara sense resposta. Per contra, a la comarca veïna, el Consell comarcal del Baix Ebre ha pogut desencallar el projecte de la via verda del Carrilet.


9 de gener de 2021

Unió del tram del carrilet de la Cava fins Amposta

Fi d'aquest any 2020 i fi de les obres del tram de 6,9 km del carrilet de la Cava entre la rotonda d'Anguera i l'estació de bombament del canal de l'esquerra de l'Ebre a la Pedrera, promogudes pel Consell Comarcal del Baix Ebre.

  





No entrarem a valorar les obres fins que es donin per finalitzades per part de l'Administració, atès que som conscients que algun petit acabat falta fer finalitzar i no ens volem avançar.

Pel que fa a les coses positives, esperem que es faci un ús massiu tant pel que fa a les bicicletes (tradicionals i elèctriques) i patinets, per a un ús de mobilitat sostenible i així com també per al cicloturisme, element i activitat que ha de ser un referent al territori.

Volem però remarcar el que seria el tram següent a planificar-projectar i construir, per tal de guanyar usuari@s i que sense el mateix queda coix. És a dir, com en tota infraestructura utilitzada per la bicicleta 🚴, si no hi ha continuïtat sovint queda en un ús menys utilitzat del que s'ha previst i/o agradat.

Així per tant, estem parlant del tram Pedrera de l'Aldea - Pont Penjant d'Amposta, un tram totalment pla, de 2 km de llargada, i que per tant connectaria la capital del Montsià amb la via del Carrilet, per tal d'unir-la amb Tortosa, Campredó, Font de Quinto i Raval del Pom, i altres habitatges i empreses disseminades al llarg del recorregut. I és que amb aquesta unió, també ja es podria connectar amb el camí de sirga del marge dret de l'Ebre fins arribar a la desembocadura del riu (braç de riu de Migjorn i illa de Buda).

   

Vermell: continuació itinerari. Verd: obra executada recentment


 

Amb aquest nou traçat, que pensem l'ideal seria paral·lel a la vora del riu; per tal de separar-nos del canal de l'esquerra de l'Ebre (sempre perillós) i de la promoció immobiliària "inacabada" de Fadesa. En aquest cas, la tipologia podria ser similar al camí de sirga abans esmentat, i d'aquesta manera estalviaríem en un 40% la llargada de l'itinerari actual, que passa per darrere de Fadesa i a tocar de l'AP7, amb un paviment força degradat en part, algun pendent pronunciat i que en el seu darrer tram obliga a transitar per la N-340a, sempre generant un problema d'inseguretat viària.

 

Traçat blau cel: passeig i mirador proposat fins l'embarcador
 

Per acabar, també voldríem fer esment de la connexió entre el Pont Penjant d'Amposta arribat a aquest punt (amb una rampa d'accés des de la N-340a), i l'embarcador de l'Aldea, un petit tram de 180 metres que podria utilitzar-se com a espai de passeig, creació d'una zona de lleure i gaudiment de la recentment rehabilitada façana fluvial del riu, amb unes vistes espectaculars, i que malauradament avui en dia no s'utilitza gaire. Creiem que seria tot un nou potencial turístic per la ciutat així com evitar el "cul de sac" quan visites el pont, quan obligatòriament t'has de quedar al ben mig de la calçada. 

 

 


 






 Zona i vistes des de l'embarcador del riu a l'Aldea 👇



embarcador actual de l'Aldea
 
 
embarcador de l'Aldea vist des d'Amposta
 
 
espai on es podria habilitar una àrea de lleure aprofitant els exemplars de plataners existents

Des d'aquest mirador, també es podria connectar perfectament amb l'empresa Saica; un altre "win-win", on molts treballador@s de la mateixa podrien utilitzar aquest itinerari tant a peu 🚶 com en bicicleta🚲, i que creiem que ajudaria a fer un "canvi de mobilitat sostenible" per a moltes persones.

Per últim, us mostrem diferents fotografies del nou traçat previst entre la "Pedrera" i el Pont Penjant d'Amposta 👇


 

 

 






Bé, amb tot això volem que les diferents administracions vegin aquesta proposta com una idea molt interessant per tirar-la endavant i que, per tant, no passi gaire temps en poder fer-ne ús i gaudir de la mateixa, i que des de l'Associació volem col·laborar en què la mateixa tiri endavant, i ser per tant "grup d'interès" per al seu seguiment.

12 de novembre de 2020

Pressupostos participatius Amposta 2020: Fer de la Via de Val de Zafan, una via verda

Com molt@s ja sabeu, del 13 de novembre al 13 de desembre, es realitzaran les votacions dels pressupostos participatius 2020 que va engegar l'Ajuntament d'Amposta al llarg de l'any.

Hi ha moltes propostes que són interessants i necessàries per la ciutat, però, de totes elles, des de l'Associació Viure en Bici, creiem que la recuperació de la via Val de Zafan com a via verda (tant pel que fa al cicloturisme com per la nova mobilitat sostenible), seria la que més reflecteix els nostres objectius i interessos. Entenem que la proposta del carril bici també està dins els nostres objectius, però no l'hem reivindicat com a prioritària perquè l'Ajuntament ja ho va programar dins el seu PAM (Pla d'Acció Municipal 2019-2023, i sí o sí l'ha d'executar).

Per això, entre les 3 propostes que pots votar, et demanaríem que una d'elles sigui aquesta. Ja saps, la núm. 14, Fer de la Via de Val de Zafan, una via verda !!😉


 



 Volem comentar-vos també que hi ha d'altres propostes interessants que entren dins dels nostres objectius i filosofia, com podrien ser:

  • núm. 2. Ampliació del carril bici.

  • núm.  9. Fer accessibles diferents espais de la ciutat .

  • núm. 15. Recuperar el barranc de la Mina, el jardí del Bou i el roquer d'Amposta com a zones de passeig o parc urbà.

  • núm. 16. Crear més zones i espais verds.

  • núm. 27, Millora de la senyalització turística de camins i corriols

 

Per últim, us recordem amb alguna foto l'estat actual del que va ser el traçat de la Via de Val de Zafan per Amposta que, com podeu observar, necessita una adequació. Bé, esperem que tinguem tot@s junts sort!! 😀









Clic aquí per a votar la proposta 14: Fer de la Via de Val de Zafan, una via verda.


28 d’octubre de 2020

Inici de les obres de la Via cicloturista del carrilet de la Cava

Fa tot just 20 dies s'han iniciat les obres de 6.900 metres del que serà la recuperació de l'històric Carrilet de la Cava en via cicloturista, concretament un dels trams intermedis, entre la darrera de les rotondes de la C-42 (prop de Tortosa) fins la descàrrega del canal de l'esquerra de l'Ebre a la zona de la pedrera de l'Aldea (uns metres abans del pont del ferrocarril Barcelona - València) 

 

 
Traçat del projecte: entre la darrera rotonda C-42 fins la Pedrera de l'Aldea

 

Com a introducció us volem mostrar fotos dels pocs elements que encara es mantenen de l'antiga via, tancada ja fa més de 50 anys.





 

Si tornem a fer referència a les obres, el promotor d'aquestes ha estat el Consell Comarcal del Baix Ebre, i felicitem que ho hagi tirat endavant.



 

Tot i això volem reincidir en el següent, i ho comentem especialment com a propostes de millora al projecte:

- Es comenta que plantaran 262 arbres (Populus alba), en el tram final, és a dir a partir de la Font de Quinto (pk 4,4), 1 cada 10 metres, està bé, donant suficient ombra. El que creiem però, és que atenent la secció plantejada en projecte, és que seria millor plantar-los a la dreta de la via verda (costat  sud), entre el futur traçat i el camí del servei del canal, i no al revés com està plantejada. En aquest cas donarà ombra als arrossars. Pel que fa al vent aquesta disposició seria força indiferent, ja que la via verda en aquesta zona està orientada nord-oest cap al sud-est, alineada amb els vents predominants (mestral tardor-hivern, xaloc a la primavera-estiu).


Secció tipus tram final (creiem que seria millor posar l'arbrat entre el camí de servei del canal i la via verda, ajudaria a fer ombra i a "protegir" les bicis i vianants del trànsit rodat).


- Manca total d'arbrat projectat al tot el 1r tram, entre l'inici del projecte i Font de Quinto. El projecte descriu que s'aprofitaran els arbres de les parcel·les per donar ombra. Hem analitzat el tram, i realment no hi ha més de 10 pins de port "gran" que puguin donar ombra. La resta, tarongers i oliveres, força lluny de la traça i que d'ombra no en donaran cap. Creiem que aquest punt és molt important dotar-lo d'arbres.

 

                                           En aquesta imatge es pot observar l`"arbrat inexistent en la zona"

 

 - Per últim, el 1r tram, està plantejat immediatament al costat del camí pavimentant existent. Si es mira la secció tipus i el pressupost, no hi ha cap element de separació amb la via verda, el que pot resultar perillós

Amb tot això volem dir que si el projecte i la seva obra no tenen la qualitat mínima exigida podem arribar a un traçat no atractiu, és a dir, sense les ombres necessàries, i ja tenint present que el fet d'anar pel costat del canal, en un itinerari "avorrit" i monòton no ajuda gaire. Si a més, no es posen dispositius físics de delimitació com a elements indispensable per seguretat, es pot arribar a la situació que tant els usuari@s de la bici, com els que vagin a peu, continuïn utilitzant el camí existent vora el riu, perquè és més variat i està dotat de més arbres. No voldríem que per culpa d'això quedi una infraestructura no satisfactòria i que no motivi i potenciï l'ús per part del/la cicloturista.

És per això, que esperem que el Consell Comarcal del Baix Ebre consideri tots aquests comentaris i suggeriments, i els pugui plasmar en aquest projecte durant el transcurs de les obres. Volem per això que sigui una via útil i ben executada pel que fa als acabats, i que d'aquesta manera fomenti el seu posterior ús.

 

23 d’octubre de 2020

Amposta: mancances i problemàtica dels carrils bici existents

La segona part del document 1 lliurat a l'Ajuntament d'Amposta incorporava una valoració inicial de la situació actual dels carrils bici a la ciutat. Feta una valoració inicial del conjunt de la infraestructura ciclista, es procedeix a identificar els elements a millorar.

 

Els continguts aquí expressats són fruit d'una recerca feta l'estiu de 2020, recorrent i inventariant tots els punts negres i mancances de la "xarxa" de carrils bici d'Amposta.


Sector Av. Aragonesa i plaça de la Castellania. Tram de carril bici sobre vorera en un sector amb força vianant per la presència dels centres comercials i escoles, estret fins i tot per a un sentit, i amb girs tancats a 90º. El paviment està puntualment diferenciat amb pintura (alguns encreuaments no) però caldria reforçar la senyalització viària vertical. En alguns punts les peces cantoneres delimitadores acaben en arestes perilloses.
Carril bici entre av. Aragonesa i pl. Castellania, amb girs de 90º

Carril bici pl. Castellania, amb peces delimitadores amb arestes perilloses

La proposta per a aquest sector és, i més en previsió de la connexió de més carrils bici en aquest punt, resoldre la intersecció amb una rotonda ciclista segregada de sentit únic:


vídeo de com funciona una rotonda amb carril bici segregat i preferent



Carrer Germana Teresa Mira. Es tracta d'un tram de carril bici estratègic en tant que és el darrer tram fins a les portes de l'Escola del Sagrat Cor. Els problemes d'aquest carril són que està ubicat sobre la vorera, la mateixa que utilitzen els xiquets i xiquetes que van a peu fins a l'escola, és a dir, amb força volum de persones. Al mateix temps la part que correspondria als vianants està semiocupada per arbrat i faroles, reduint per tant la seva amplada útil a poc mes de 100 cm, fet que força a que els vianants acabin ocupant el carril bici.

Pel que fa al carril bici, resulta estret i inapropiat si es pretén el doble sentit, perillós pel graó lateral de la vorada, i amb girs tancats a 90º tot compartint el pas de vianants on, a més a més, hi ha pilones per a evitar l'estacionament de vehicles.

Carril bici actual del carrer Germana Teresa Mira

Carril bici actual del carrer Germana Teresa Mira arribant al col·legi Sagrat Cor

Per a nosaltres aquest traçat de carril bici és prioritari en tant que forma part del que nosaltres creiem ha de ser el primer objectiu del pla de mobilitat: la xarxa de carrils bici escolars.



Xarxa de carrils bici escolars (XCBE).
Ha de ser la xarxa bàsica i principal de carrils bici d'Amposta, essent aquesta una xarxa de carrils bici protegida i prioritària: qualsevol xiqueta o xiquet hauria de poder anar a l'escola de forma segura i autònoma. La XCBE ha de cobrir tot el nucli urbà, i ha de permetre connectar tots els centres educatius de la ciutat des de qualsevol punt del nucli urbà.

La proposta seria, des de l’avinguda Santa Bàrbara, eliminar el carril bici sobre vorera i revertir aquest espai a vorera de vianants. Eliminar la filera d’estacionament del marge esquerre  (no la situada a la façana de l’escola, que és exclusiva pels treballadors del centre) ja que es considera que amb l’espai del carrer Ermengol Aspa i de les superfícies comercials és suficient. Habilitar en calçada un carril bici amb doble sentit (mínim 250 cm amplada total), i igualment un carril de circulació per a vehicles, separats amb franja de protecció.




L’objectiu és generar una via d’accés a l’escola amb alta capacitat ciclista, amb la màxima seguretat per als infants; recuperar espai de la vorera per a vianants, espai ara més necessari que mai; reduir la velocitat dels vehicles en aquesta zona propera a l’escola; i suprimir el carril bici sobre vorera existent amb disfuncions i perillositat. Que no es parli de les altres escoles del nucli urbà d'Amposta no vol dir que estiguin ben resoltes, tot al contrari, en la majoria dels casos no hi ha cap infraestructura ciclista que permeti arribar fins a la porta de l'escola.

Encreuament Av. Catalunya, c/ Josep Tarradellas i av. Ràpita. Es tracta d'un sector amb una relativa bona infraestructura com és el carril bici que transcorre al llarg del carrer Josep Tarradellas però amb un punt negre en l'encreuament amb l'av. Catalunya i de la Ràpita.

encreuament av. Catalunya-c/ Josep Tarradellas (rotonda) i av. de la Ràpitafegeix un títol


Els problemes identificats en aquest encreuament són: carril bici estret; traçat sinuós amb girs de 90º; sobre vorera, en un lloc on aquestes no són prou amples per a suportar usos compartits; poca visibilitat en els encreuaments; manca de senyalització vertical de reforç; peces cantoneres delimitadores amb arestes exposades.

carril bici c/ Josep Tarradellas abans de creuar av. Catalunya, amb gir de 90º


proposem elevar l'encreuament carril bici c/ Josep Tarradellas amb av. de la Ràpita

Al igual que a la rotonda de la Castellania, la proposta passa per la implantació d'una rotonda ciclista segregada de sentit únic. L’encreuament amb l’av. de la Ràpita hauria de consistir en elevar la calçada a nivell de vorera per invertir la prioritat de pas en favor del sentit c/ Josep Tarradellas (prioritat a vianants i ciclistes) reduint la velocitat dels vehicles que entren per l’av. de la Ràpita. Com l’avinguda de la Ràpita només és d’un sentit de circulació, es podria fer el pas elevat només per als vianants (secció 1 m. Rampa pujada + 4 m pas + 1 m rampa baixada). L’encreuament per les bicicletes podria quedar tot just darrera d’aquest reductor i per tant protegit al trànsit motoritzat.


c/ Josep Tarradellas amb c/ França. Continuïtat del carrer Josep Tarradellas amb els mateixos defectes que a l'encreuament anterior: carril bici estret, sobre vorera, girs a 90º, poca visibilitat, etc.

encreuament c/ Josep Tarradellas amb c/ França, amb carril bici estret i girs de 90º

encreuament c/ Josep Tarradellas amb c/ França, amb carril bici estret i girs de 90º


La solució per a aquest encreuament es pot resumir en un sistema de rotonda unidireccional segregada que millori la circulació i seguretat dels ciclistes. Es requereix d’una solució amb alta capacitat de circulació/distribució en la previsió de les futures connexions cap a l’escola Consol Ferré, parc de Xiribecs i zona esportiva. Connexions que caldria prioritzar per implementar la XCBE (Xarxa de Carrils Bici Escolars) de forma ordenada i en taca d'oli a partir dels centres escolars.

Carrers Terol, França i Barcelona. Carril bici prop de zona educativa i per tant amb importància estratègica. Presenta els següents problemes: estret per a doble sentit; encreuament del carrer Barcelona perillós per disseny poc apropiat, manca de visibilitat i prioritat assegurada, girs tancats a 90º, circulació de vehicles a alta velocitat; perill d'impacte per obertura de porta dels cotxes estacionats al carrer Terol.

Carril bici entre c/ França, c/ Terol i c/ Bacelona

cruïlla carril bici entre c/ França amb  c/ Terol

carril bici al carrer Barcelona cap al carrer Oviedo, amb girs de 90º


L’arranjament de les diferents problemàtiques detectades passen per reorientar el disseny del carrer, encreuaments i futura connectivitat.

Una primera opció d’ordenació del carrer fora convertir la calçada principal d’ús compartit per a ciclistes en direcció al carrer Barcelona. El sentit descendent es faria per l’actual carril bici

Una segona opció seria eliminar una filera d’estacionaments, fet que permetria ampliar voreres i amplades de calçades i carril bici.

Tant l'encreuament del carrer França com el del Barcelona haurien de donar prioritat al carrer Terol. Es busca donar fluïdesa i seguretat als encreuaments (zona educativa) i per altra banda, reduir la velocitat al carrer Barcelona (carrer llarg sempre preferent, augment de velocitat, més perill).

Promoure la continuïtat del carril bici a partir del carrer Oviedo cap al carrer Jardí per després distribuir pels carrers Escoles i Gran Capità. Aquest punt implicaria donar prioritat de pas a sobre l’av. de la Ràpita, amb elevació de paviment i/o senyalització d’aquest pas inexistent avui en dia.

Una altra opció seria portar el carril bici al costat dret de la calçada (sentit direcció carrer Barcelona), que seria l’opció més raonable per eliminar una cruïlla de calçada si el que es vol es anar cap al carrer Oviedo. A més les bicicletes en sentit baixada es trobarien el cotxes aparcats de cara, i del costat del/la copilot, fet que no es tan perillós en el moment d’obrir les portes.

Senyalització, pintat i arranjaments menors. A banda dels punts negres de les interseccions, que són els més greus i perillosos, hi ha un gran nombre de petites irregularitats que caldria anar esmenant.

Són molt habituals, per exemple, les mancances en pintat dels carrils bici, pintat del paviment i de pictogrames identificatius o, si existeixen, aquests estan tan esborrats que ja no són visibles. Aquests elements ajuden als vianants a visualitzar el carril bici i s'eviten invasions, i un paviment diferenciat de l'entorn ajuda als conductors de cotxes a identificar els carrils bici, en definitiva una millora de la seguretat.



També, i no menys important, cal tenir en compte la senyalització vertical. Cal clarificar en tot moment els perills, qui té preferència de pas o obligacions especials, i sobretot, que aquesta s'ajusti als paràmetres legals d'implementació.



Una altra situació observada és la segregació de carrils bici en zones de prioritat invertida, és a dir, carrers de plataforma única en els que s'han "dibuixat" carrils bici o fins i tot s'han delimitat amb balises, tot plegat innecessari i que denota manca de criteri. En aquests espais, el cotxe és l'invitat.