Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris criteris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris criteris. Mostrar tots els missatges

20 d’octubre del 2020

Avinguda Catalunya d'Amposta i les bicicletes

Amb els treballs de pintat de noves places d'estacionament per a cotxes a l'avinguda Catalunya d'Amposta s'ha obert de nou el debat sobre com hauria de ser aquest vial. L'opció de fer-ne una rambla amb un passeig central sempre ha planat sobre l'horitzó dels governs municipals, i com era d'esperar ara s'ha introduït la variable bicicleta a les propostes.


Per part de Viure en bici el nostre posicionament és el següent:

  1. Entenem que aquesta remodelació, si es pot dir així, no té res a veure amb el pla de mobilitat sostenible d'Amposta.
  2. Que des del nostre punt de vista, l'avinguda Catalunya d'Amposta no és un eix prioritari pels interessos de la mobilitat en bicicleta, i que per tant no veiem la necessitat en que hi hagi un carril bici en aquesta via, i molt menys sobre una hipotètica vorera central compartint espai amb els vianants. Els passejos o carrils bici centrals generen problemes de seguretat viària, especialment a les cruïlles, interseccions i rotondes. Apostem sempre pels carrils bici laterals, més fàcils d'implementar i segurs a l'hora de superar les interseccions.
  3. Actualment l'avinguda Catalunya no és una via urbana massa recomanable per anar en bicicleta, ja que es tracta d'una via amb una gran intensitat de trànsit i generalment amb velocitats altes, fet que la converteix en molt poc segura. Amb aquestes condicions només seria ciclable amb un sistema de carril bici segregat.
  4. Reduir intensitat i velocitat (pacificar) és una de les condicions per a poder compartir la calçada amb els cotxes, però a banda de limitar la velocitat amb senyalització o pintar la calçada, cal complementar-ho amb altres actuacions (xicanes, sharrows, coixins berlinesos, etc) per a que esdevingui realment efectiu i segur.
  5. Haver eliminat un carril en calçada contribuirà a pacificar el carrer, però haver revertit aquest espai a estacionament de vehicles ho veiem contradictori amb els principis de la mobilitat sostenible.
  6. Com hem dit, creiem més important les intervencions en el sentit de poder consolidar punts d'encreuament de l'avinguda Catalunya, interseccions que han de ser segures i preferents pels ciclistes. Recordem una de les nostres premisses: primer les persones, després els cotxes.
  7. Apostem per una xarxa de carrils bici que pugui prescindir majoritàriament dels carrers i avingudes més utilitzades pels cotxes.


14 d’octubre del 2020

Els carrils bici de la ciutat d'Amposta 2020

Els continguts que s'inclouen en aquest article formen part del document 1 que fou lliurat a l'Ajuntament d'Amposta en motiu de la nostra presentació oficial i com a resposta al projecte per a fomentar la mobilitat sostenible d'Amposta elaborat per l'Ajuntament. En aquest, fem una exposició de criteris generals i una valoració inicial de la situació actual dels carrils bici a la ciutat.

Els anomenats carrils bici són uns dels pilars per a una bona implantació i funcionament de la mobilitat basada en la bicicleta en un entorn urbà, i de la qualitat d'aquests en depèn la seguretat dels ciclistes primer i l'èxit de la seva implantació després.

En successius publicacions desgranarem les propostes de millora de la xarxa existent i en acabar, publicarem la nostra proposta de carrils bici (document 2).


Document 1. Fa pocs dies l'Ajuntament d'Amposta ha presentat el projecte per a fomentar la mobilitat sostenible d’Amposta, i volem dir que valorem molt positivament la finalitat del projecte i el simple fet de fer un plantejament d'aquest tipus ja ho considerem una bona notícia.

Amb la vocació d’esdevenir positius i partícips d’aquest procés de canvi de la nostra ciutat, ens proposem fer aportacions i millores al citat projecte de mobilitat sostenible, però que abans d’analitzar el projecte pròpiament, creiem que cal analitzar l’estat i característiques de les infraestructures existents, i que fixem quins són els nostres criteris generals sobre els quals desenvolupar la nostra proposta.

Objectius i criteris generals. Les propostes, tant d’aquest document primer com del segon, s’han fet sempre tenint present els següents criteris generals i la seva jerarquia:

1. La seguretat del ciclista i vianant

2. Ordre de prioritats de pas: vianant > ciclista > cotxe particular

3. Traçar la xarxa de carrils bici fora de les voreres

4. Els carrils bici són una xarxa per a la mobilitat urbana

5. Poder arribar en bicicleta a tots els emplaçaments d’equipaments públics, especialment els educatius

6. Pacificar els carrers de la ciutat

7. Reduir el nombre de cotxes de la via pública

8. Desincentivar l’ús del cotxe privat

Per començar, dir que no podem considerar una xarxa de mobilitat els carrils bici ara existents, en tant que estan aïllats i inconnexos entre ells. Entenem doncs que un dels objectius del projecte de mobilitat sostenible ha de ser el de construir una xarxa urbana de mobilitat en bicicleta i això passa per teixir aquesta xarxa aprofitant en la mesura del possible les infraestructures existents. Sabem que la majoria d'aquests s’han vingut fent sense planificació preexistent i que per tant alguns hauran de ser objecte d’una modificació profunda o fins i tot la seva eliminació.


A un altre nivell, s’ha de trencar amb la idea d’una xarxa urbana de carrils bici amb finalitats lúdiques o esportives. Estem parlant d’una xarxa per a la mobilitat i no d’un circuit esportiu o de passeig, i com a tal, ha de complir amb uns mínims de funcionalitat, qualitat i de seguretat de la mateixa forma que s’apliquen als dissenys de la xarxa pública de carreteres.

Som partidaris de fer poca infraestructura però amb un alt nivell de qualitat i rigor. Fer una xarxa de mobilitat per a bicicletes no és només pintar paviments o pictogrames, cal repensar el model de ciutat, adaptar espais i encreuaments, educar a la gent, i som conscients que això no s’assoleix  (ni acaba) amb una legislatura.

L'objectiu de la diagnosi és, per tant, reflectir els principals punts febles de la xarxa actual, i que alhora els errors  que conté, com a exemples, no es tornin a repetir.